Els secrets han
tingut un fort impacte a la meva vida. Tant els que m’han estat ocultats, com els que m’he
guardat per mi. Vaig saber ben poc dels problemes
de casa fins que els meus pares es van separar. I quan ho vaig descobrir, no
sabia, no podia comunicar als altres el que passava a la meva família. I, a més
a més, tampoc comprenia el que succeïa en el meu interior, ja que no em
coneixia gaire a mi mateixa. Aquesta incomunicació va provocar confusions i
dolor en diversos moments de la meva adolescència. Els altres no podien arribar
a mi perquè jo no ho permetia. I a mi,
en canvi, m’irritaven i em ferien alguns comentaris i actituds que provocava la
mateixa reticència a parlar dels meus tràngols. Un peix que es mossega la cua.
Però he crescut.
I he après a desprendre’m de part de la meva armadura d’inseguretats. Confio una
mica més en mi mateixa i he entès que parlar de les teves pors no les elimina,
però sí que les atenua. Compartir les nostres preocupacions no ens fa més
vulnerables, sinó que fa que ens adonem que no som els únics que ens sentim, sols,
insegurs i confosos enfront els canvis que ens propicia la vida. Parlar amb els
altres també ens pot oferir una visió diferent dels nostres problemes i descobrir-nos
solucions que a nosaltres no se’ns haurien acudit mai. I sobretot, ens pot
servir per treure’ns un immens pes de sobre.
Quan els revelem, la influència que els secrets tenen sobre nosaltres s’esfuma. Quan comprenem que és quelcom personal i íntim, podem respectar les decisions alienes. Cada un té la capacitat d’esclavitzar o d’alliberar. Només nosaltres podem controlar el poder dels secrets.
Maria Montoriol Llopart
Esparreguera, 30 de setembre del 2013.