dimarts, 28 de maig del 2013

Asfíxia



Hi ha moments que notes que et falta l'aire. Que la vida t'asfixia i l'oxigen que entra pels teus pulmons et consumeix. El que t'envolta atenaça els teus sentits i mirar endavant et produeix el vertigen més absolut. La realitat sembla descompondre's en fragments esmolats i punxants. I tens la sensació que tu també et convertiràs en trossets tant diminuts i fràgils que cap instrument serà capaç de tornar a encaixar.

 Però la obscuritat no podrà amb mi. Continuaré lluitant, seguiré vivint.


Maria Montoriol Llopart

 Esparreguera, 28 de maig del 2013.


Publicat per a
Etiquetes de comentaris: ,
Ubicació: Esparraguera, Barcelona, España

1 comentari:

  1. Unknown29 de maig del 2013, a les 10:56

    Dedicat a aquelles persones que segueixen batallant cada dia i que encara que els vents no els hi siguin favorables, dediquen un ampli somriure a la vida. I sobretot a una amiga molt especial, la Guiomar, que té un gran coratge i un cor encara més enorme. Guio, preciosa, estem amb tu!

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)