dimarts, 28 de maig de 2013

Asfíxia



Hi ha moments que notes que et falta l'aire. Que la vida t'asfixia i l'oxigen que entra pels teus pulmons et consumeix. El que t'envolta atenaça els teus sentits i mirar endavant et produeix el vertigen més absolut. La realitat sembla descompondre's en fragments esmolats i punxants. I tens la sensació que tu també et convertiràs en trossets tant diminuts i fràgils que cap instrument serà capaç de tornar a encaixar.

Però la obscuritat no podrà amb mi. Continuaré lluitant, seguiré vivint.




Maria Montoriol Llopart

Esparreguera, 28 de maig del 2013.


1 comentari:

  1. Dedicat a aquelles persones que segueixen batallant cada dia i que encara que els vents no els hi siguin favorables, dediquen un ampli somriure a la vida. I sobretot a una amiga molt especial, la Guiomar, que té un gran coratge i un cor encara més enorme. Guio, preciosa, estem amb tu!

    ResponElimina