A vegades només és qüestió de deixar-se anar.
Maria Montoriol Llopart
Esparreguera, a 27 d'abril del 2013.
dimarts, 14 de maig del 2013
Plou
Fixar-se en el silenci de la nit. Sentir com les gotes
de la pluja degoten lentament en la foscor. Parar-se a escoltar com
l'aigua és engolida per unes clavegueres assedegades. Contemplar i
absorbir la calma de la negror, detalladament, escrutadorament, però des
de la distància i la protecció del paraigua mullat. Sentir només la
remor dels propis passos, calmosos, compassats.
A vegades només és qüestió de deixar-se anar.
Maria Montoriol Llopart
Esparreguera, a 27 d'abril del 2013.
A vegades només és qüestió de deixar-se anar.
Maria Montoriol Llopart
Esparreguera, a 27 d'abril del 2013.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Deixar-se anar i deixar-se mullar!
ResponEliminaMmmm, pluja!! Quin estrany poder té, per fer-nos sentir tan intensament cada sensació?
ResponEliminahttp://alliberantanima.blogspot.com.es/2014/08/molt-molla.html ;-)
Sí, és ben veritat! Penso que potser és una mica com un ritual de purificació, de netejar les ciutats i les nostres ments i alliberar-nos una mica de les càrregues que anem acumulant!
ResponElimina