Plou

Fixar-se en el silenci de la nit. Sentir com les gotes de la pluja degoten lentament en la foscor. Parar-se a escoltar com l'aigua és engolida per unes clavegueres assedegades. Contemplar i absorbir la calma de la negror, detalladament, escrutadorament, però des de la distància i la protecció del paraigua mullat. Sentir només la remor dels propis passos, calmosos, compassats.

A vegades només és qüestió de deixar-se anar.


Maria Montoriol Llopart

Esparreguera, a 27 d'abril del 2013.

 

A la deriva

Capbussar-me en el mar. Submergir-me amb els peixos i assaborir la tranquil·litat d'un món impol·lut i puríssim. Jugar amb les algues i confondre'm amb les roques recobertes de líquens. Observar la calma dels mol·luscs que resten impassibles al món enverinat de sobre. Restar a la deriva, sense patiments, només sentint la remor de les ones i el líquid purificador que m'embolcalla i silencia el caos del meu cos torturat, gemegós i esberlat.




Maria Montoriol Llopart

Esparreguera, 3 d'abril del 2011.

 

Foto de Joan Fort.