L’escriptor esgarrapa unes últimes línies i clava les envermellides conques en el producte de la seva ment enfebrada. El pàl·lid rostre sembla reviure. Ha aconseguit copsar amb total crueltat i realisme l’escena final. La torturada ploma podrà gaudir del descans que es mereix.
Quan es disposa a guardar-la, l’arma creadora, és arrencada de les mans de
l’homicida literari. Es gira i quan reconeix la desfigurada silueta, queda
petrificat a la cadira. Ell mateix ha insuflat vida a la criatura que s’abalança
amb mirada venjativa. I ara, el monstre de tinta, ha recobrat la vida fora del
paper.
Maria Montoriol
Esparreguera, 1 de novembre del
2014.
