 |
Il·lustració de Pep Llopart |
Després de
donar-los les gràcies per l’oferiment i demanar un temps prudent per a la
reflexió, em vaig acomiadar dels meus nous amics. Pensava que la nau seria el
lloc idoni per meditar i poder absorbir la informació d’un exemplar titulat Sin noticias de Gurb que havia agafat en
préstec de la biblioteca i que esperava que m’aportés informació sobre les
complexes relacions entre extraterrestres i humans.
La veritat és que
no recordo gaire bé com vaig arribar-hi. Però el que sí sé és que no tornaré a
consumir aquesta droga que tant agrada als humans: el meu cervell s’ha inflamat
de manera considerable i algunes vegades he temut que s’obrís pas a través del crani
i explotés. L’estómac també ha notat el seu poderós efecte i ha rebutjat tot el
que ahir vaig ingerir. He hagut de passar gran part del dia desinfectant
l’interior de la nau una vegada i una altra, ja que quan la tenia neta i brillant,
es reiniciaven les nàusees i els vòmits. No entenc com la beguda preferida dels
humans té uns efectes secundaris tan nefastos. Els marcians consumim una
medicina natural anomenada soma que
potencia les nostres capacitats físiques, mentals i emocionals. No conté
additius ni conservants de cap mena. I el que és més important, no crea addició
i només el prenem quan les nostres capacitats es veuen seriosament migrades.
El primer que he
fet quan he despertat ha estat cercar una pastilla d’aquest producte miraculós.
Però l’encarregat de preparar la farmaciola es devia descuidar de proveir-me
justament d’aquest medicament, ja que hi havia comprimits pel mareig espacial, píndoles
antial·lèrgiques i fins i tot un repel·lent de malsons, però ni rastre de soma. He maleït mil vegades el sistema
espacial marcià, que es centra més en les campanyes publicitàries que en formar
a la seva plantilla de treballadors. Cansat de llançar improperis al buit que
no servien per res més que per empitjorar la meva migranya, he recordat que havia
de relatar tots els esdeveniments del viatge al diari de bord. Així que he
passat gran part de la tarda escrivint tot el que ha passat des de que vaig
aterrar a la Terra i llegint les peripècies dels ficticis alienígenes de l’obra
d’Eduardo Mendoza. Això m’ha servit per oblidar-me temporalment dels meus
problemes i passar unes hores molt divertides, però no m’ha ajudat a prendre
una decisió respecte a l’oferiment que m’han fet els humans.
Quan he anat a
dormir, encara estava donant voltes al tema i sospesant els pros i els contres
d’acceptar-ho. No sabia si a la directiva de Planet Express li faria gaire gràcia que jo em dediqués a aquests
afers. Però, per altra banda, si jo era prou responsable per haver emprés
aquest viatge, també tenia la suficient autonomia per prendre les meves pròpies
decisions... Exhaust, finalment he aconseguit agafar el son i quan he despertat,
ja havia pres una decisió.
(Continuarà)
