dimarts, 8 de maig del 2018

CRÒNIQUES MARCIANES (PART 5)


Quan he despertat, la ressaca ja havia remès i, per fi, començava a pensar amb  claredat. Després d’enviar un missatge telepàtic per concertar una trobada amb els nous col·legues, he ingerit una càpsula transparent per nodrir-me correctament i he dedicat una hora a la lectura per alimentar la meva ment. La pròxima acció ha estat dirigir-me al poblat. Aquesta vegada he preferit activar el sistema locomotor humà per tal de conèixer en profunditat l’anatomia dels homínids. Volia ser puntual i, per aquest motiu, he començat a caminar amb molt temps d’antelació. Encara no domino les meves extremitats posteriors i temia fer tard a la nostra primera cita.
He arribat extenuat al punt de trobada. He trigat dues hores més del que havia previst. Pel camí, diverses persones han reclamat la meva atenció al crit de President, president! Un d’aquells éssers carnosos m’ha rodejat amb els seus braços enormes i m’ha espremut contra ell. I una afable humana m’ha convidat a menjar una cosa anomenada “pa amb tomàquet” a casa seva, cosa que m’ha costat molt refusar, ja que no acceptava que m’hi negués i tampoc em deixava marxar. Crec que prefereixo els improperis i els cops a aquestes desmesurades mostres d’efecte. M’he desempallegat com he pogut dels meus seguidors i he corregut cap a la reunió. Aquesta vegada no he deglutit cap droga, sinó una quantitat suficient d’H20 per poder recuperar el líquid perdut a litres a través de l’epidermis. També he demanat algun estri per netejar el bassal que s’ha format als meus peus. Quan he recuperat l’alè i ho he tingut tot ben eixut, els he dit que haig de canviar el meu camuflatge: no estic acostumat a ser el blanc de tantes atencions i prefereixo transformar-me en algú més anodí per tal de passar desapercebut. Ells han aplaudit aquest decisió i han comentat que entenien perfectament el que em passava perquè portar el pes d’aquest càrrec havia de ser ben estressant.
Il·lustració de Pep Llopart
Al final hem acabat parlant de la proposta que m’havien fet i els he confirmat que accedia a realitzar una secció a la seva revista. El tema encara l’havia d’acabar de definir, però he llençat la idea de que fos alguna cosa relacionada amb el viatge a la Terra. La proposta els ha entusiasmat i m’han animat a fer-ne un esborrany. Hem fixat una data per tornar-nos a veure i he aprofitat que estava a prop de la biblioteca per agafar més material de lectura. M’havien deixat una gorra i unes ulleres de sol i, gràcies a això, ningú m’ha reconegut. Tot seguit, m’he dirigit al lavabo d’homes per teletransportar-me a la nau, cosa que s’ha efectuat en pocs segons. I ja allà, he començat a pensar en tot el que havia succeït i a repassar el Diari Intergalàctic. Mentre llegia les meves pròpies peripècies, s’ha format una idea: el que havia escrit podia servir perfectament com a material literari. Ja sabia quin relat presentaria als companys de redacció.  
(Continuarà)