Quan he despertat, la ressaca
ja havia remès i, per fi, començava a pensar amb claredat. Després d’enviar un missatge
telepàtic per concertar una trobada amb els nous col·legues, he ingerit una
càpsula transparent per nodrir-me correctament i he dedicat una hora a la
lectura per alimentar la meva ment. La pròxima acció ha estat dirigir-me al
poblat. Aquesta vegada he preferit activar el sistema locomotor humà per tal de
conèixer en profunditat l’anatomia dels homínids. Volia ser puntual i, per
aquest motiu, he començat a caminar amb molt temps d’antelació. Encara no
domino les meves extremitats posteriors i temia fer tard a la nostra primera
cita.
He arribat extenuat al punt de
trobada. He trigat dues hores més del que havia previst. Pel camí, diverses
persones han reclamat la meva atenció al crit de President, president! Un d’aquells éssers carnosos m’ha rodejat amb
els seus braços enormes i m’ha espremut contra ell. I una afable humana m’ha
convidat a menjar una cosa anomenada “pa amb tomàquet” a casa seva, cosa que
m’ha costat molt refusar, ja que no acceptava que m’hi negués i tampoc em
deixava marxar. Crec que prefereixo els improperis i els cops a aquestes
desmesurades mostres d’efecte. M’he desempallegat com he pogut dels meus
seguidors i he corregut cap a la reunió. Aquesta vegada no he deglutit cap
droga, sinó una quantitat suficient d’H20
per poder recuperar el líquid perdut a litres a través de l’epidermis. També he
demanat algun estri per netejar el bassal que s’ha format als meus peus. Quan
he recuperat l’alè i ho he tingut tot ben eixut, els he dit que haig de canviar
el meu camuflatge: no estic acostumat a ser el blanc de tantes atencions i prefereixo
transformar-me en algú més anodí per tal de passar desapercebut. Ells han
aplaudit aquest decisió i han comentat que entenien perfectament el que em
passava perquè portar el pes d’aquest càrrec havia de ser ben estressant.
 |
| Il·lustració de Pep Llopart |
Al final hem acabat parlant de
la proposta que m’havien fet i els he confirmat que accedia a realitzar una
secció a la seva revista. El tema encara l’havia d’acabar de definir, però he
llençat la idea de que fos alguna cosa relacionada amb el viatge a la Terra. La
proposta els ha entusiasmat i m’han animat a fer-ne un esborrany. Hem fixat una
data per tornar-nos a veure i he aprofitat que estava a prop de la biblioteca
per agafar més material de lectura. M’havien deixat una gorra i unes ulleres de
sol i, gràcies a això, ningú m’ha reconegut. Tot seguit, m’he dirigit al lavabo
d’homes per teletransportar-me a la nau, cosa que s’ha efectuat en pocs segons.
I ja allà, he començat a pensar en tot el que havia succeït i a repassar el Diari
Intergalàctic. Mentre llegia les meves pròpies peripècies, s’ha format una idea:
el que havia escrit podia servir perfectament com a material literari. Ja sabia
quin relat presentaria als companys de redacció.
(Continuarà)
