I,
(qui ho havia de dir!) ja han passat sis mesos. Els dies se m’han
escolat, fugissers, entre els dits. I ara, el cor bombeja una sensació
agredolça que m’inunda tota.
Un corrent de dolçor s’expandeix per les meves venes, perquè ha estat temps d’aprenentatge i creixement personal: he adquirit els rudiments del món bibliotecari de mans de les millors professionals i he descobert, per fi, que és possible treballar i passar-ho bé alhora!
I també em queda aquesta tristesa melancòlica pel fet de deixar aquest microcosmos tenyit de càlida tinta que tant bé m’ha acollit i del qual ara em sento una miqueta part.
Bé, deixem de banda les llàgrimes (ja estic plorant!) que de ben segur ens tornarem a trobar en futurs projectes i podrem tornar a compartir rialles, penes i el nostre amor incondicional per les persones i els llibres.
Però no em vull acomiadar sense fer-vos un petit agraïment personal per tot el que meu aportat (que és molt i no cabria en un “Quijote”!):
•Vull donar les gràcies a la Meritxell per la seva amabilitat i per tenir sempre llest un dels seus somriures tan dolços.
•Vull agrair a la Núria que mantingui permanentment el seu humor tan explosiu i que amb la seva sensibilitat artística única, ens encisi i doni ales a la nostra imaginació.
•A la Marta Muñoz li haig de dir que li dono les gràcies per la seva simpatia desbordant i per una creativitat sense límits que m’ha ben captivat.
• A la Espe li agraeixo la seva sinceritat a prova de bombes i que m’hagi contagiat el seu entusiasme per tot, apassionat i rebel.
•I per últim, a la Marta Puig li dono les gràcies per irradiar alegria allà on vagi i per ensenyar-me tantes i tantes coses del món bibliotecari i de la vida.
Només em queda dir-vos que us estimo molt, que us trobaré a faltar i que sempre formareu part del llibre de la meva vida!
Un corrent de dolçor s’expandeix per les meves venes, perquè ha estat temps d’aprenentatge i creixement personal: he adquirit els rudiments del món bibliotecari de mans de les millors professionals i he descobert, per fi, que és possible treballar i passar-ho bé alhora!
I també em queda aquesta tristesa melancòlica pel fet de deixar aquest microcosmos tenyit de càlida tinta que tant bé m’ha acollit i del qual ara em sento una miqueta part.
Bé, deixem de banda les llàgrimes (ja estic plorant!) que de ben segur ens tornarem a trobar en futurs projectes i podrem tornar a compartir rialles, penes i el nostre amor incondicional per les persones i els llibres.
Però no em vull acomiadar sense fer-vos un petit agraïment personal per tot el que meu aportat (que és molt i no cabria en un “Quijote”!):
•Vull donar les gràcies a la Meritxell per la seva amabilitat i per tenir sempre llest un dels seus somriures tan dolços.
•Vull agrair a la Núria que mantingui permanentment el seu humor tan explosiu i que amb la seva sensibilitat artística única, ens encisi i doni ales a la nostra imaginació.
•A la Marta Muñoz li haig de dir que li dono les gràcies per la seva simpatia desbordant i per una creativitat sense límits que m’ha ben captivat.
• A la Espe li agraeixo la seva sinceritat a prova de bombes i que m’hagi contagiat el seu entusiasme per tot, apassionat i rebel.
•I per últim, a la Marta Puig li dono les gràcies per irradiar alegria allà on vagi i per ensenyar-me tantes i tantes coses del món bibliotecari i de la vida.
Només em queda dir-vos que us estimo molt, que us trobaré a faltar i que sempre formareu part del llibre de la meva vida!
Esparreguera, a 21 d'octubre de 2015.
