Perduts a l'illa

Les ones es movien pausadament, seguint el ritme de les lentes hores, que no tenien pressa per discórrer. El sol bronzejava la seva pell daurada i adormia les seves sensacions, com si d’un suau bàlsam es tractés. Es trobava en un estat entre la vetlla i el son i petites gotes de suor parlaven el seu front i regalimaven fins a la boca entreoberta. De sobte, es feu la foscor, però la seva causa no fou un núvol de pluja, sinó una figura que es retallava davant l’astre rei. Ella notà un canvi en la il·luminació i intuí la seva presència. Entreobrí les parpelles i llambregà cap el lloc on ell es trobava. Aquest li feu un oferiment inesperat, però que a ella semblà satisfer-la.

Les seves mans, a primera vista, semblaven barroeres, però, amb el contacte de la fina pell d’ ella, es convertien en unes mans tendres, expertes, que prometien despertar el desig més exaltat. Començà per les puntes dels dits i després es dedicà als turmells i a les cames. Anà estenent crema protectora per les cuixes, fent un massatge circular que feia penetrar la loció, uniformement, per tots els porus. Ella, mentrestant, es delectava amb la fricció suau i alhora ferma sobre la seva pell.

Ell explorà el seu ventre amb dits hàbils i es dedicà, profusament, als protuberants pits. Per fer-ho, enretirà un xic el biquini i així pogué escampar el líquid calent. En el moment que els botons rosats despertaven instantàniament al seu contacte, ell notava com el banyador l’hi apretava extraordinàriament, degut a una erecció esplèndida.

La banyista advertí el desig ardent d’ell i no trigà a empunyar la seva més preuada arma. Es rebolcaren per l’arena calenta i els seus cossos es barrejaren fins a esdevenir-ne un de sol. La seva passió no tenia límits i res no els impedia satisfer la seva urgència amatòria.

Fou penetrada sense problemes, ja que es trobava preparada per acceptar el regal formidable d’ell. Sospirava cada vegada amb més intensitat i es convulsionava amb els orgasmes repetits i sense fi. Ell fruïa amb la seva expressió de satisfacció i, anhelant, volia que no s’acabés mai aquest estat d’exaltació i plaer extàtic. Però hi hagué un moment que no pogué suportar la compressió del seu membre viril i explotà en un mar dens que semblava no tenir fi. Ella somrigué davant el fruit dels seus esforços i no restà inactiva. Primer acabà amb les restes de la incontinència amb cops de llengua ràpids i efectius. Després es dedicà a resseguir tot el tronc per fer-lo revifar.

Ell s’abandonà a les manyagueries d’ella i notà com, altra vegada, l’alta torre s’erigia cap al cel infinit. Ella no s’acontentà amb aquesta erecció inesperada fins que no aconseguí el grau de duresa desitjada. Llavors es dedicà fervorosament a la tasca d’aconseguir un altre esclat de semen i devorava el membre amb xuclades ràpides, però intenses. Ell es desfeia de plaer i notava com les venes s’inflaven fins a rebentar. El clímax arribà i ella celebrà l’explosió amb un moviment accelerat de la llengua viperina, no deixant que ni una gota es perdés en l’extensió infinita de la platja.

Després de l’exercici es sentiren extenuats i es prometeren que no trigarien a repetir-ho.

Maria Montoriol Llopart

Esparreguera, estiu del 2001.

Foto de Joan Fort. Calella de Palfrugell.