El nen dels ulls verds encén la petita làmpada
i els seus problemes s’esfumen. Tot està en silenci i la quietud de la nit
embolcalla els somnis dels habitants de la casa. Només el xiuxiueig de les
pàgines que llisquen, delata el lector nocturn. S’endinsa en la ficció
literària i abandona la seva cavernosa realitat. Tot s’esvaeix i s’aquieta. Ja
no existeix, ja no hi és. Ni tampoc la dificultat per fer amics, la timidesa,
la tristesa permanent. Ara, tampoc recorda l’armari dels pares, mig buit. I les
maletes acabades de fer, llestes per marxar. Res importa, ni pesa. Només els
puntets negres sobre el llenç en blanc. Això és l’única cosa que té sentit.
Quan llegeix, el nen solitari, està menys
sol, menys afligit. S’eleva per sobre la
vacuïtat quotidiana. S’allunya de les mofes dels companys. Els rostres
seriosos i acusadors dels grans, es desdibuixen. No escolta la incomprensió
dels professors. Vola per sobre la culpa i el dolor. Dins les novel·les, tot és
possible. No existeix el feixuc passat, ni el futur opressor. Són l’interruptor
que el connecta a la realitat i encén les ganes d’imaginar una nova vida. El devorador d’històries és salvat per
les paraules que entren llampeguejant dins
seu i il·luminen el confús escenari de la seva ment.
Els llibres, el reconcilien amb els dies grisos i tèrbols. El guien a través de cambres hermètiques i senders
laberíntics. Esfondren les parets de silenci. Destapen mons on no és gens
estrany que el millor amic d’un infant sigui
un vampir o algú pugui vèncer l’avorriment
alimentant-se de llibres. El petit lector es sent segur entre sentiments
de tinta i aventures de paper. Les seves àvides pupil·les cremen les pàgines. S’alimenten
del combustible dels personatges. Les paraules cauteritzen els seus malsons. El
converteixen en un llampant superheroi: lliure i invencible.
Quan obre les tapes d’històries
extraordinàries, pot enterrar els seus
temors. En el moment que és absorbit per
les màgiques lletres, el nen dels ulls verds, per fi, pot oblidar-se de tot,
fins i tot d’ell mateix.
Maria
Montoriol Llopart
Esparreguera,
a 7 d’octubre del 2014
