dimarts, 14 de maig del 2013

Plou

Fixar-se en el silenci de la nit. Sentir com les gotes de la pluja degoten lentament en la foscor. Parar-se a escoltar com l'aigua és engolida per unes clavegueres assedegades. Contemplar i absorbir la calma de la negror, detalladament, escrutadorament, però des de la distància i la protecció del paraigua mullat. Sentir només la remor dels propis passos, calmosos, compassats.

A vegades només és qüestió de deixar-se anar.


Maria Montoriol Llopart

Esparreguera, a 27 d'abril del 2013.



 

3 comentaris:

  1. Deixar-se anar i deixar-se mullar!

    ResponElimina
  2. Mmmm, pluja!! Quin estrany poder té, per fer-nos sentir tan intensament cada sensació?

    http://alliberantanima.blogspot.com.es/2014/08/molt-molla.html ;-)

    ResponElimina
  3. Sí, és ben veritat! Penso que potser és una mica com un ritual de purificació, de netejar les ciutats i les nostres ments i alliberar-nos una mica de les càrregues que anem acumulant!

    ResponElimina